Mesures laborals extraordinàries en relació amb el COVID-19

Després de la declaració de l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi ocasionada pel COVID-19, pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, es van aprovar mesures urgents i extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social que les limitacions que l’estat d’alarma suposa poden implicar. És important destacar que la majoria són mesures temporals i excepcionals; és a dir, que desapareixeran un cop desaparegui l’estat d’alarma. En aquest comentari ens centrarem en les que afecten les matèries laborals i de seguretat social.

El Reial decret llei 6/2020, de 10 de març, va establir que les situacions de quarantena i contagi per coronavirus seran tramitades com a casos d'incapacitat temporal per accident de treball. L’empresa paga el 75% de la base reguladora a partir del dia següent del de la baixa laboral, encara que realment el cost l’assumirà l’Administració, ja que aquest pagament es constituirà com un pagament delegat; és a dir, es descomptarà de les mateixes assegurances socials.

El Reial decret llei 7/2020, de 12 de març, va incloure una mesura important dirigida a les empreses dels sectors del turisme, comerç i hostaleria vinculades a turisme: s’amplien les bonificacions a la Seguretat Social per a contractes fixos discontinus que es facin entre els mesos de febrer i juny quan es compleixin aquests dos requisits:

— Que generin activitat productiva els mesos de febrer, març, abril, maig i juny.

— Que iniciïn o mantinguin en alta durant aquests mesos la feina dels treballadors amb contractes de caràcter fixos discontinu.

Aquests mesos podran aplicar una bonificació del 50 % de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes, així com pels conceptes de recaptació conjunta de desocupació, FOGASA i formació professional d’aquests treballadors.

Aquesta mesura serà aplicable de l’1 de gener al dia 31 de desembre de 2020, a tot el territori nacional tret de les Illes Balears i les Canàries, on durant els mesos de febrer i març de 2020 serà aplicable la bonificació que estableix l’article 2 del Reial decret llei 12/2019 (Thomas Cook).

Però el paquet de mesures laborals més important s’ha regulat en el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, que va entrar en vigor el 18 de març, el mateix dia que es va publicar i, en principi, havia de mantenir la vigència durant el termini d’un mes, és a dir, fins al 18 d’abril, sense perjudici que, després d’avaluar la situació, el govern en pogués prorrogar la durada mitjançant un altre reial decret llei. Tanmateix, les mesures que s’hi preveuen i que tenen un termini de durada determinat se subjectaran a aquest.

Amb l’objectiu bàsic i fonamental de tractar d’evitar extincions contractuals massives com a conseqüència de la situació excepcional viscuda, es flexibilitzen els expedients de regulació d’ocupació temporal de suspensió o reducció de jornada i es prenen tota una sèrie de mesures complementàries que desenvolupem tot seguit.

1. Mesures excepcionals en els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per causes de força major (suspensió i reducció de jornada)

a) El Reial decret llei preveu que les mesures adoptades per les administracions per motiu de salut pública com ara tancament de centres, cancel·lació d’activitats, restriccions a la mobilitat de persones o mercaderies o aïllaments per a evitar contagis, bàsicament totes aquelles que es contenen en el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es va decretar l’estat d’alarma al nostre país, podran justificar ERTO «per força major».

b) En aquests casos, en els quals no cal negociació de cap mena amb la representació legal dels treballadors, les empreses hauran de trametre a l’autoritat laboral competent un informe/memòria que expliqui les circumstàncies que l’han portat a presentar l’ERTO, i hauran de comunicar la sol·licitud a les persones treballadores i traslladar l’informe anterior, si n’hi ha, als representants legals d’aquestes.

c) Finalment es manté el termini que l’Administració té per a resoldre aquestes sol·licituds mitjançant resolució expressa. Concretament, 5 dies. En els esborranys inicials aquest termini s’havia ampliat a 7 dies. Serà potestativa la sol·licitud d’informe a la inspecció de treball per part de l’autoritat laboral que s’evacuarà, si és el cas, en el termini improrrogable de 5 dies.

2. Mesures excepcionals en els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per causes organitzatives, productives i tècniques (suspensió i reducció de jornada)

En el cas que l’empresa decideixi tramitar un ERTO per aquests motius relacionats amb el COVID-19 (no obligació de cessament d’activitats, però afectació rellevant en la producció per motius vinculats a la pandèmia i les seves incidències) es redueixen i s’escurcen els terminis per a negociar aquesta mesura dels 15 dies actuals a exclusivament 7 dies.

3. Exoneració de quotes empresarials a la SS per a empreses que instin ERTO de suspensió o reducció de jornada per força major relacionada amb el COVID-19

a) ERTO autoritzats per força major, quan l’empresa tingui menys de 50 treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social a dia 29 de febrer de 2020, exoneració del 100% en l’aportació empresarial i en les quotes de recaptació conjunta mentre duri la suspensió o reducció autoritzada.

b) En cas que l’empresa tingui 50 o més treballadors el dia indicat, l’exoneració és del 75 % en els mateixos termes anteriors.

c) L’exoneració de quotes l’aplicarà la Tresoreria General de la Seguretat Social a instàncies de l’empresari, amb comunicació prèvia de la identificació dels treballadors i el període de la suspensió o reducció de jornada. Per tal de controlar l’exoneració de quotes, n’hi haurà prou de verificar que el Servei Públic d’Ocupació Estatal procedeixi al reconeixement de la prestació per desocupació corresponent pel període de què es tracti.

d) Important: aquestes exoneracions, igual que la resta de les mesures excepcionals del Reial decret llei de què parlem, estan supeditades al manteniment del lloc de treball a l’empresa durant el termini de sis mesos des de la data de represa de l’activitat. Per tant, si durant aquest període la plantilla es redueix, aquestes exoneracions s’hauran de tornar i, a més, amb els recàrrecs corresponents.

4. Mesures extraordinàries en matèria de protecció per desocupació per a treballadors afectats per ERTO que s’indiquen en els apartats anteriors

a) Els treballadors afectats tindran accés a la protecció per desocupació encara que no disposin del període mínim de carència que exigeix la normativa.

b) La durada s’estendrà fins a la finalització del període de suspensió del contracte de treball o de reducció de la jornada.

c) La base reguladora de la prestació serà la que resulti de computar la mitjana de les bases dels últims 180 dies cotitzats o, si no n’hi ha, del període de temps inferior, immediatament anterior a la situació legal de desocupació, treballats a l’empara de la relació laboral afectada per les circumstàncies extraordinàries que han originat directament la suspensió del contracte o la reducció de la jornada de treball.

d) Els períodes de la prestació consumits durant aquesta suspensió no comptaran com a gastats. És a dir, enfront d’hipotètiques prestacions futures, «el comptador es posarà a zero» i es reposaran les prestacions.

e) Les prestacions per desocupació percebudes pels treballadors fixos discontinus que hagin vist suspesos els seus contractes com a conseqüència del COVID-19, durant períodes que haguessin estat d’activitat, es podran tornar a percebre amb un límit màxim de 90 dies quan tornin a trobar-se en situació de desocupació.

f) Mentre dura la situació actual, que entre altres afectacions comporta limitació de moviments, les sol·licituds d’alta inicial o represa de la prestació i el subsidi per desocupació que s’hagi fet fora de termini no implicarà que es redueixi la durada del dret a aquesta prestació.

5. Mesures excepcionals per a facilitar el teletreball

a) Es potencia la modalitat del teletreball a l’efecte de mantenir l’activitat per mecanismes alternatius, on sigui possible.

b) Les empreses hauran d’adoptar les mesures oportunes si això és possible tècnicament i raonablement.

c) S’estableix la prioritat d’aquestes mesures enfront de la cessació temporal o reducció de l’activitat.

d) A aquest efecte s’entendrà complerta l’obligació d’efectuar l’avaluació de riscos corresponent, amb caràcter excepcional, mitjançant una autoavaluació feta voluntàriament per la persona mateixa.

6. Dret a l’adaptació de les condicions de treball i reducció de jornada per circumstàncies excepcionals de cura vinculades al COVID-19

a) Es permetrà que les persones treballadores adaptin i/o redueixin la jornada laboral, que fins i tot podrà abastar el 100 %; per tant, no s’estableixen límits ni mínim ni màxim en aquest últim cas, quan concorrin situacions excepcionals relacionades amb les actuacions necessàries per a evitar la transmissió comunitària del COVID-19 i la seva presència sigui necessària per a atendre una altra persona que, per raons d’edat, malaltia o discapacitat, requereixi una cura personal i directa.

b) Així mateix, la persona treballadora es podrà acollir a aquest dret durant l’absència del cuidador habitual de la persona al seu càrrec per causes relacionades amb el coronavirus, amb la seva prevenció o amb la intenció d’evitar el contagi.

c) També ho podran fer si s’han vist afectats pel tancament de centres educatius o d’altres que dispensessin cures a la persona que les necessita (centres de dia, per exemple).

d) Aquest dret serà individual de cadascun dels progenitors.

e) En el cas concret del dret a adaptació de jornada, es determina que la petició del treballador haurà d’estar justificada i ser raonable i proporcionada tenint en compte les necessitats concretes de cura que ha de dispensar, «acreditades degudament», i les necessitats d’organització de l’empresa.

f) Aquest dret, apunta el text, quant a l’adaptació de la jornada pels motius indicats, es podrà referir a la distribució del temps de treball o a altres condicions de treball, i podrà consistir en un canvi de torn, alteració d’horari, horari flexible, jornada partida o continuada, canvi de centre de treball o de funcions, canvi en la prestació del treball (incloent-hi el teletreball) o qualsevol altre canvi en les condicions que estigués disponible a l’empresa o que pogués implantar-se de manera raonable i proporcionada.

7. Prestació extraordinària per cessament d’activitat per als treballadors autònoms afectats per declaració d’estat d’alarma vinculada al COVID-19

a) Amb caràcter excepcional i vigència limitada a un mes des del dia que va entrar en vigor el Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es va decretar l’estat d’alarma, o fins l’últim dia que duri, els autònoms les activitats dels quals quedin suspeses o quan la seva facturació el mes anterior a aquell en què se sol·licita la prestació es vegi reduïda, almenys, en un 75 % en relació amb la mitjana de facturació del semestre anterior, tindran dret a una prestació extraordinària per cessament d’activitat.

b) Aquesta prestació, que s’abonarà si es compleixen els requisits que preveu la norma —estar afiliats i en alta el dia de declaració de l’estat d’alarma, acreditar la reducció indicada en la facturació i trobar-se al corrent en el pagament de quotes a la Seguretat Social amb possibilitat de regularitzar algun impagament en un període de 30 dies— es determinarà aplicant el 70 % a la base reguladora calculada d’acord amb les previsions de l’article 399 de la LGSS.

c) Durant el període en què l’autònom percebi aquesta prestació quedarà exonerat d’ingressar les cotitzacions socials corresponents, si bé el període es considerarà com a cotitzat efectivament amb caràcter general.

REIAL DECRET LLEI 9/2020, DE 27 DE MARÇ, NOVES MESURES COMPLEMENTÀRIES

1. Límits a l’acomiadament i a l’extinció dels contractes temporals

L'article 2 del Reial decret llei 9/2020 fixa un límit a l’acomiadament i a l’extinció dels contractes temporals. En concret, estableix que «la força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció en què s’emparen les mesures de suspensió de contractes i reducció de jornada previstes en els articles 22 i 23 del RDL 8/2020, de 17 de març, no es podran entendre com a justificatives de l’extinció del contracte de treball ni de l’acomiadament».

Això vol dir que ni la força major ni les causes econòmiques, tècniques, organitzatives ni de producció relacionades amb el coronavirus podran ser justificatives d’un acomiadament ni de l’extinció d’un contracte temporal.

Sobre aquesta disposició cal fer les apreciacions següents:

a) Aquesta mesura només afectarà els acomiadaments i les extincions que s’hagin fet des del 28 de març de 2020 fins a la finalització de l’estat d’alarma o les seves possibles pròrrogues. Per tant, els acomiadaments o les extincions que s’hagin fet amb anterioritat a aquesta data no es veuran afectats per aquesta normativa.

b) Els acomiadaments o les extincions relacionats amb el COVID-19 fets durant el període de vigència d’aquesta disposició es consideraran no justificats. D’acord amb l’abundant jurisprudència que hi ha, això significa que tindran com a conseqüència la indemnització corresponent a la improcedència. Fins i tot en aquells casos en què fraudulentament s’exposi un motiu d’acomiadament diferent del COVID-19 i en seu judicial s’aconsegueixi demostrar-ne la connexió amb aquell, la conseqüència serà la improcedència.

c) Es podrà continuar acomiadant i extingint contractes —no inclosos en un ERTO— per la resta de causes.

2. Novetats sobre els ERTO

L'artícle 3 obliga les empreses a comunicar les dades dels treballadors inclosos en l’ERTO dels articles 22 i 23 del Reial decret llei 8/2020 perquè aquests puguin cobrar la prestació per desocupació. Aquesta sol·licitud s’omplirà en el model proporcionat per l’entitat gestora de les prestacions per desocupació.

Aquesta comunicació l’haurà de remetre l’empresa en el termini de 5 dies des de la sol·licitud de l’expedient de regulació temporal d’ocupació en els supòsits de força major a què es refereix l’article 22 del Reial decret llei 8/2020, o des del dia en què l’empresa notifiqui a l’autoritat laboral competent la seva decisió en el cas dels procediments regulats en l’article 23. La comunicació es remetrà a través de mitjans electrònics i en la forma que determini el Servei Públic d’Ocupació Estatal.

Per als ERTO ja presentats, hi ha 5 dies hàbils administratius des del moment de la publicació del Reial decret llei 9/2020. Per als encara no presentats, 5 dies des del dia de la sol·licitud.

La no transmissió de la comunicació regulada en els apartats anteriors es considerarà conducta constitutiva d’infracció greu prevista en l’article 22.13 LISOS.

3. Contractes temporals inclosos en els ERTO

L’article 5 estableix que en cas que s’hagi inclòs un contracte temporal en un ERTO dels articles 22 o 23 del Reial decret llei 8/2020, la seva durada s’interromprà pel temps equivalent al període suspensiu. En aquest cas s’inclouen els contractes formatius, de relleu i tots els temporals de l’article 15 ET. Aquesta mesura afecta els contractes temporals inclosos en els ERTO, encara que aquests s’hagin presentat amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Reial decret llei 9/2020, atès que els efectes establerts aquí per aquest precepte —l’ampliació— són a futur. Cal tenir en compte que no sembla que els contractes causals on no hi ha un dia concret d’acabament s’hagin de veure afectats.

4. Finalització dels ERTO per força major

La disposició addicional 1a estableix que tots els ERTO per força major de l'article 22 del Reial decret llei 8/2020 finalitzen amb la conclusió de l’estat d’alarma. És a dir, amb independència del temps establert en la sol·licitud i malgrat que aquesta hagi estat aprovada per l’autoritat laboral competent, la normativa estableix que tots i cadascun d’aquests ERTO finalitzaran amb l’aixecament de l’estat d’alarma, incloses les pròrrogues. Aquesta normativa respon a la impossibilitat de les autoritats de revisar tots i cadascun dels expedients per a saber si són proporcionats o no. D’aquesta manera, tots finalitzaran aquest dia i aquelles empreses que creguin necessitar una ampliació del termini per a alguns dels seus treballadors ho hauran de sol·licitar de nou o bé demanar una pròrroga a partir de l’aixecament de l’estat d’alarma.

5. Sancions per ERTO en frau o no justificats

Tot i que un ERTO estigui autoritzat, les sol·licituds presentades per l’empresa que continguessin falsedats o incorreccions en les dades facilitades donaran lloc a les sancions corresponents. Serà sancionable igualment, d’acord amb el que es preveu en aquesta norma, la conducta de l’empresa consistent a sol·licitar mesures, en relació amb l’ocupació, que no resultessin necessàries o que no tinguessin connexió suficient amb la causa que les origina, sempre que donin lloc a la generació o percepció de prestacions indegudes.

Aquests fets donaran lloc a la revisió d’ofici de l’acte de reconeixement d’aquestes prestacions. L’empresa haurà d’ingressar a l’entitat gestora les quantitats que percebi la persona treballadora, deduint-les dels salaris deixats de percebre que haguessin correspost, amb el límit de la suma d’aquests salaris.

Aquesta qüestió, encara que comprensible, sens dubte plantejarà problemes greus si s’aplica estrictament. A hores d’ara no hi ha seguretat jurídica respecte del que s’entén per força major de l’article 22 del Reial decret llei 8/2020 que doni accés a aquestes prestacions per desocupació.

Es comprovarà l’existència de les causes al·legades en les sol·licituds i comunicacions d’expedients temporals de regulació d’ocupació basats en les causes dels articles 22 i 23 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març; és a dir, no només dels ERTO per força major, sinó que també seran especialment vigilats els de l’article 23 del Reial Decret llei 8/2020.

REIAL DECRET LLEI 10/2020, DE 29 DE MARÇ, PERMÍS RETRIBUÏT RECUPERABLE PER A TREBALLADORS PER COMPTE D’ALTRI D’MPRESES NO ESSENCIALS

1. Les persones treballadores per compte d’altri que prestin serveis en empreses o entitats, públiques i privades, l’activitat de les quals NO hagi estat paralitzada per la declaració de l’estat d’alarma, gaudiran d’un permís retribuït recuperable, de caràcter obligatori, entre el 30 de març i el 9 d’abril de 2020, tots dos inclusivament.

2. Conservaran el dret a la mateixa retribució que els hagués correspost si haguessin treballat de forma ordinària aquests dies, incloent-hi salari base i complements salarials.

3. Aquest permís retribuït recuperable NO serà aplicable a les persones treballadores en:

a) Empreses dedicades a les activitats que hagin de continuar realitzant-se a l’empara dels articles 10.1, 10.4, 14.4, 16, 17 i 18, del Reial decret 463/2020, de 14 de març, i de la normativa aprovada per l’autoritat competent i les autoritats competents delegades.

b) Empreses que participen en la cadena de proveïment del mercat i el funcionament dels serveis dels centres de producció de béns de primera necessitat.

c) Les que presten serveis en les activitats d’hostaleria i restauració de lliurament a domicili.

d) Les que presten serveis en la cadena de producció i distribució de béns, serveis, tecnologia sanitària, material mèdic, equips de protecció, equipament sanitari i hospitalari i qualssevol altres materials necessaris per a la prestació de serveis sanitaris.

e) Aquelles imprescindibles per al manteniment de les activitats productives de la indústria manufacturera.

f) Serveis de transport que es continuïn desenvolupant des de la declaració de l’estat d’alarma i les que hagin d’assegurar el manteniment dels mitjans utilitzats per a fer-ho.

g) Les que presten serveis en institucions penitenciàries, de protecció civil, salvament marítim, salvament i prevenció i extinció d’incendis, seguretat de les mines, i de trànsit i seguretat viària. Les empreses de seguretat privada que presten serveis de transport de seguretat, de resposta davant alarmes, de ronda o vigilància discontínua.

h) Les indispensables que donen suport al manteniment del material i els equips de les forces armades.

i) Les dels centres, serveis i establiments sanitaris, així com les persones que (i) atenguin gent gran, menors, persones dependents o persones amb discapacitat, i les persones que treballin en empreses, centres d’R+D+I i biotecnològics vinculats al COVID-19, (ii) els animalaris associats a aquests, (iii) el manteniment dels serveis mínims de les instal·lacions associats a aquests i les empreses subministradores de productes necessaris per a aquesta recerca, i (iv) les persones que treballen en serveis funeraris i altres activitats connexes.

j) Les dels centres, serveis i establiments d’atenció sanitària a animals.

k) Les que presten serveis en punts de venda de premsa i en mitjans de comunicació o agències de notícies de titularitat pública i privada, així com en la impressió o distribució corresponent.

l) Les d’empreses de serveis financers, inclosos els bancaris, d’assegurances i d’inversió.

m) Les d’empreses de telecomunicacions i audiovisuals i de serveis informàtics essencials, així com aquelles xarxes i instal·lacions que els donen suport i els sectors o subsectors necessaris per al seu funcionament.

n) Les que presten serveis relacionats amb la protecció i atenció de víctimes de violència de gènere.

o) Les que treballen com a advocats, procuradors, graduats socials, traductors, intèrprets i psicòlegs i que assisteixin les actuacions processals no suspeses pel Reial decret 463/2020, de 14 de març.

p) Les que presten serveis en despatxos i assessories legals, gestories administratives i de graduats socials, i serveis aliens i propis de prevenció de riscos laborals, en qüestions urgents.

q) Les que presten serveis a les notaries i els registres per al compliment dels serveis essencials fixats per la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública.

r) Les que presten serveis de neteja, manteniment, reparació d’avaries urgents i vigilància.

s) Les que treballen als Centres d’Acolliment a Refugiats i als Centres d’Estada Temporal d’Immigrants i a les entitats públiques de gestió privada subvencionades per la Secretaria d’Estat de Migracions.

t) Les que treballen en activitats de proveïment, depuració, conducció, potabilització i sanejament d’aigua.

u) Les que siguin indispensables per a la provisió de serveis meteorològics de predicció i observació i els processos associats de manteniment, vigilància i control de processos operatius.

v) Les de l’operador designat per l’Estat per a prestar el servei postal universal.

w) Les que presten serveis en aquells sectors o subsectors que participen en la importació i subministrament de material sanitari.

x) Les que treballen en la distribució i lliurament de productes adquirits en el comerç per internet, telefònic o correspondència.

y) Qualssevol altres que prestin serveis que hagin estat considerats essencials.

4. La recuperació de les hores de treball s’acordarà entre l’ocupador i els representants legals o les mateixes persones treballadores. Cada persona treballadora haurà de conèixer amb un preavís mínim de cinc dies el dia i l’hora del temps per recuperar, excepte acord divers durant el període de negociació.

5. La recuperació de les hores de treball es podrà fer efectiva des de l’endemà de la finalització de l’estat d’alarma i fins al 31-12-2020.

6. Si no s’arriba a un acord en el període de consultes per a recuperar les hores, les empreses notificaran als treballadors i a la comissió negociadora, en el termini de 7 dies des de la seva finalització, la seva decisió sobre les hores de recuperació.

7. Aquest permís retribuït recuperable no serà aplicable a les persones treballadores les empreses de les quals hagin sol·licitat un ERTO de suspensió de contractes, o que l’estiguin aplicant, i aquelles a les quals s’autoritzi un ERTO de les mateixes característiques durant la vigència del permís retribuït recuperable indicat en l’apartat 1.

8. Tampoc s’aplicarà a les persones treballadores que ja es trobin prestant serveis a distància (teletreball) i a les persones treballadores que es trobin en situació d’incapacitat temporal i aquelles altres amb contracte suspès per altres causes legalment previstes.

9. Les empreses que hagin d’aplicar el permís retribuït recuperable regulat en aquest article podran, si cal, establir el nombre mínim de plantilla o els torns de treball estrictament imprescindibles amb la finalitat de mantenir l’activitat indispensable.

10. Les autoritats competents delegades, en el seu àmbit de competència, podran modificar o especificar, mitjançant les ordres necessàries, les activitats que es veuen afectades pel permís retribuït recuperable previst en aquest article i els seus efectes.

NOTA IMPORTANT. POSTERIORMENT AL TANCAMENT D'AQUEST NÚMERO, ES VA PUBLICAR EL REIAL DECRET LLEI 15/2020 AMB NOVES MESURES ADOPTADES PER ALS ERTES PER FORÇA MAJOR, TELETREBALL I PRESTACIÓ PER DESOCUPACIÓ I EL REIAL DECRET LLEI 16/2020 AMB MESURES PROCESSALS I ORGANITZATIVES PER A ACONSEGUIR UNA PROGRESSIVA REACTIVACIÓ DEL NORMAL FUNCIONAMENT DELS JUTJATS I TRIBUNALS: ORDRE JURISDICCIONAL SOCIAL.