ANPER CONSULTORS, S.L.P.

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

Comptabilitat i auditoria: consultes rellevants de l’ICAC

L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes ha publicat, a través del BOICAC núm. 119, tres consultes sobre diversos tractaments comptables. Així mateix, ha aclarit en la seva pàgina web qüestions diferents sobre auditoria concernents a la possibilitat d’utilitzar la signatura electrònica en els informes d’auditoria de comptes, sobre la protecció de dades en l’àmbit d’un treball d’auditoria i sobre l’obligació dels auditors de comptes d’entitats d’interès públic de publicar l’informe anual de transparència, regulat en l’article 13 del Reglament (UE) núm. 537/2014.

En aquest article oferim al lector el resum de les tres consultes sobre comptabilitat del BOICAC núm. 119, de setembre de 2019, publicades a la pàgina web de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes,així com les consultes d’auditoria publicades en aquesta mateixa web el 8 de gener de 2020 i el 23 de desembre de l’any passat.

COMPTABILITAT

1. BOICAC núm. 119/2019. Consulta 1

Sobre el tractament comptable de l’adquisició d’una empresa amb la finalitat d’eliminar un obstacle a la venda d’habitatges desenvolupada per la societat adquirent.

Situació plantejada:

En concret, l’empresa adquirent es dedica a la construcció i explotació d’un complex residencial. La venda de la seva última promoció s’ha vist retardada a causa de l’activitat desenvolupada en una finca confrontant, un circuit de carreres amateur, propietat d’una altra empresa. Per solucionar aquest problema adquireix la totalitat del capital de l’empresa propietària del circuit a un import molt superior al valor raonable dels actius nets adquirits. L’empresa adquirida no inclou cap activitat que pogués qualificar-se com un procés productiu substantiu ni tampoc es transfereix cap personal, que són dos factors que podrien determinar l’existència d’un fons de comerç implícit en l’adquisició d’una inversió financera.

El consultant pregunta sobre el tractament comptable de la diferència entre la contraprestació lliurada i el valor dels actius nets de l’empresa adquirida; en particular, si pot ser registrat com a major valor de la promoció immobiliària.

Resposta:

Per a fonamentar la resposta, l’ICAC es basa en:

L’article 34.2 del Codi de Comerç i en el seu desenvolupament en el Marc conceptual de la comptabilitat del PGC en relació amb l’anàlisi prèvia del fons econòmic i jurídic de l’operació.

Resolució, de 14 d’abril de 2015, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual s’estableixen criteris per a la determinació del cost de producció.

Per analogia, el que s’estableix en l’apartat 4.5 de la norma 6a de la RICAC, de 28 de maig de 2013, sobre l’immobilitzat intangible en relació amb el tractament comptable de les indemnitzacions pagades per l’arrendador a l’arrendatari o cessionari per a rescindir el contracte.

Doncs bé, l’ICAC conclou que els fets descrits es poden identificar com la indemnització satisfeta per a alliberar l’actiu d’una càrrega, circumstància que portaria a reconèixer un major valor de les existències. Per a fer-ho possible, serà necessari que el desemborsament efectuat proporcioni als habitatges una transformació qualitativa, que en el cas consultat seria un nou entorn lliure de sorolls, i que aquesta transformació s’acompanyi d’una projecció econòmica futura en uns termes semblants als que es recullen en la norma transcrita.

En cas que aquests requisits no es compleixin, la diferència entre l’import pagat per les accions i el valor raonable dels actius nets adquirits es comptabilitzarà com una despesa del període i no com a major valor de les existències.

En qualsevol cas, en la memòria dels comptes anuals, s’haurà de subministrar qualsevol informació significativa que sigui necessària perquè els comptes anuals reflecteixin la imatge fidel del patrimoni, la situació financera i els resultats de l’entitat.

2. BOICAC núm. 119/2019. Consulta 2

Sobre el tractament comptable de la imputació a resultats d’una herència rebuda per una entitat sense fins lucratius d’una persona física consistent en la participació de la totalitat de les accions d’una societat mercantil després de la liquidació posterior d’aquesta societat.

Situació plantejada:

En concret, es tracta del cas d’una entitat sense fins lucratius, entitat donatària, que:

a) Va registrar l’herència rebuda, consistent en la participació en la totalitat de la societat mercantil, conforme a la norma de registre i valoració 9a «Subvencions, donacions i llegats» de les normes d’adaptació del PGC a les entitats sense fins lucratius, aprovades pel Reial decret 1491/2011, de 24 d’octubre. Va reconèixer la participació financera en el compte 2503. «Participacions a llarg termini en entitats del grup» amb abonament a un compte del subgrup 13. «Subvencions, donacions i llegats i altres ajustos de valor» per l’import del seu valor raonable.

La societat mercantil, en el moment de l’acceptació de l’herència, únicament disposava d’un immoble de valor comptable igual al seu valor raonable i d’una quantitat d’efectiu determinada.

b) Mesos després, l’entitat sense fins lucratius liquida la societat i s’adjudica els béns citats com a soci únic.

El consultant pregunta sobre el tractament comptable de l’import registrat en el subgrup 13; en concret, si ha d’imputar a resultats només la part corresponent a l’efectiu rebut o,si és el cas, imputar com a ingrés en un compte del subgrup 74. «Subvencions, donacions i llegats» l’import total corresponent a l’immoble i a l’efectiu rebut.

Resposta:

Doncs bé, l’ICAC conclou el següent:

1. Pel que fa a la liquidació de la societat i l’adjudicació dels béns.

A efectes comptables, davant una operació de dissolució sense liquidació d’una societat i l’adjudicació posterior de l’actiu a la societat, soci únic, com sembla ser el cas plantejat, el soci comptabilitzarà l’immoble i la tresoreria amb abonament a la participació en la societat que es dissol, sense reconèixer cap resultat perquè, segons afirma el consultant, el valor raonable dels béns rebuts coincideix amb el valor en llibres de la inversió financera.

2. En relació amb la imputació a l’excedent de l’exercici de les subvencions, donacions i llegats que tinguin el caràcter de no reintegrables.

Tenint en compte el que estableix la norma de valoració (NRV) 9a de les normes d’adaptació, aprovades pel Reial decret 1491/2011 i per la NRV 20a del Pla de comptabilitat de les entitats sense fins lucratius, aprovades per la RICAC, de 26 de març de 2013, l’ICAC assenyala que, en principi, la baixa de la inversió financera comportarà la reclassificació de la totalitat del llegat a l’excedent de l’activitat, tret que la realitat econòmica i jurídica de fons que es descriu en la consulta fos el llegat d’un immoble i d’una quantitat d’efectiu a una entitat sense fins lucratius, i en aquest cas, tant el registre comptable adequat com la resta d’implicacions jurídiques de l’operació s’haurien d’ajustar a aquest fons econòmic i jurídic subjacent.

En qualsevol cas, en la memòria dels comptes anuals, s’haurà de subministrar qualsevol informació significativa que sigui necessària perquè els comptes anuals reflecteixin la imatge fidel del patrimoni, la situació financera i els resultats de l’entitat.

3. BOICAC núm. 119/2019. Consulta 3

Sobre si la prima d’emissió o assumpció i les altres aportacions de socis han d’entendre’s incloses en el concepte de reserves disponibles a l’efecte del que disposa l’article 31.2 de la Resolució, de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, pel qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital.

Resposta:

Per a fonamentar la resposta, l’ICAC es basa en el que estableixen els articles 3.5 i 31.2 de la RICAC, de 5 de març de 2019, i en el que precisen en l’exposició de motius en relació a la possibilitat de distribució de la prima d’emissió d’accions o d’assumpció de participacions.

Exposició de motius

«La prima d’emissió d’accions o assumpció de participacions, igual que les aportacions dels socis que es regulen en l’article 9 de la resolució, des d’un punt de vista comptable, són patrimoni aportat i no renda generada per la societat, a diferència d’altres reserves procedents de beneficis, però l’estatut mercantil d’aquestes partides és el que regeix per als guanys acumulats. És a dir, podran ser objecte de distribució o repartiment entre els socis amb el compliment previ de les restriccions establertes en el text refós de la Llei de societats de capital per a l’aplicació del resultat o les reserves de lliure disposició. Sobre la base d’aquest raonament, tots dos conceptes, prima d’emissió o assumpció i aportacions dels socis, s’inclouen en la definició de benefici distribuïble».

Article 3.5

La prima d’emissió i la prima d’assumpció constitueixen patrimoni aportat que pot ser objecte de recuperació pels socis, en els mateixos termes que les reserves de lliure disposició, i les aportacions dels socis regulades en l’article 9.

Article 31.2

Qualsevol repartiment de reserves disponibles es qualificarà com una operació de «distribució de beneficis» i, en conseqüència, originarà el reconeixement d’un ingrés en el soci, sempre que, des de la data d’adquisició, la participada o qualsevol societat del grup participada per aquesta última hagi generat beneficis per un import superior als mateixos fons que es distribueixen.

Així, basant-se en els fonaments anteriors, l’ICAC conclou que la prima d’emissió o assumpció i les altres aportacions de socis han d’entendre’s incloses en el concepte de reserves disponibles.

AUDITORIA

4. Web ICAC.Consulta de 8 de gener de 2020

Sobre la possibilitat de signar els informes d’auditoria de comptes mitjançant signatura electrònica.

Situació plantejada:

En concret, si l’informe d’auditoria ha de signar-se necessàriament de manera manuscrita o pot signar-se electrònicament, i en aquest últim cas, si el règim aplicable establert en la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria i responsabilitat són els mateixos.

Resposta:

Per a fonamentar les conclusions, l’ICAC es basa en la normativa següent:

Article 5.1.g), 5.3 i 11.3 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes.

Article 28.4 de la Directiva 2006/43/CE, de 17 de maig de 2006, relativa a l’auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats.

L’article 9 del Reglament de desenvolupament del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, aprovat pel Reial decret 1517/2011, de 31 d’octubre.

Article 3 de la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica.

La informació de la mateixa pàgina del portal del Govern sobre la signatura electrònica en la data d’aquesta consulta (https:// firma electrónica.gob.es).

Doncs bé, basant-se en la normativa anterior, l’ICAC conclou el següent:

a) L’informe d’auditoria de comptes pot ser signat indistintament de manera manuscrita o electrònica pels auditors de comptes i en la forma que exigeix la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes assenyalada abans, sense que aquesta normativa especifiqui res pel que fa al tipus de signatura que s’ha de fer servir ni, per tant, s’impedeixi utilitzar qualsevol de les dues. En cas d’utilitzar signatura electrònica, haurà de complir les condicions i característiques exigides per a aquest cas per la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica reconeguda, ja que té la mateixa validesa que la signatura manuscrita. I això, tant en els supòsits d’auditors de comptes persones físiques, en els quals seran aquests auditors els qui hauran de signar personalment l’informe d’auditoria, com en els de societats d’auditoria, en els quals l’informe d’auditoria haurà de signar-se per l’auditor o auditors responsables principals, designats a aquest efecte per la societat en nom de la qual actuen, sense que en cap dels dos supòsits el fet que l’informe d’auditoria se signi electrònicament afecti el règim regulat sobre aquesta matèria en la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria.

b) En cas d’actuació conjunta d’auditors, en principi, un mateix document digital pot ser signat al mateix temps per dos signants alhora (deixant-hi constància de l’hora, el minut i el segon de signatura del document), fent servir una aplicació informàtica de signatura que ho permeti.

5. Web ICAC. Consulta 1, de 23 de desembre de 2019

Sobre l’obligació dels auditors de comptes d’entitats d’interès públic de publicar l’informe de transparència regulat en l’article 13 del Reglament (UE) núm. 537/2014.

Situació plantejada:

En concret, l’obligació de publicar l’informe anual de transparència per part d’un auditor de comptes d’una entitat d’interès públic (d’ara endavant, EIP), i per quant de temps ha de mantenir-se publicat aquest informe, en el cas següent:

Es tracta d’un auditor de comptes d’una EIP, que audita els comptes anuals d’aquesta entitat, efectua l’auditoria corresponent a l’exercici X (exercici d’any natural) i emet l’informe d’auditoria corresponent d’aquests comptes anuals el mes d’abril de l’exercici X+1.

El mes d’octubre de l’exercici X+1, l’entitat en qüestió deixa de tenir la consideració d’EIP.

L’auditor no audita cap altra entitat que tingui la consideració d’EIP.

L’auditor es qüestiona, en aquest cas, quan decau la seva obligació de publicar l’informe anual de transparència i el període de temps en què ha de mantenir a la seva pàgina web els informes anuals de transparència ja publicats.

Resposta:

Per a fonamentar les conclusions, l’ICAC es basa en la normativa següent:

Article 13 del Reglament (UE) núm. 537/2014.

Article 37 i apartats 3 i 4 de l’article 8 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes.

Doncs bé, pel que fa a les normes citades, l’ICAC conclou que:

a) Tenint en compte que l’obligació de publicar l’informe anual de transparència en un exercici determinat sorgeix del fet d’haver fet un treball d’auditoria d’una EIP en l’exercici econòmic precedent de l’auditor, i que l’auditor ha de publicar cada informe anual de transparència dins dels quatre primers mesos següents al tancament de l’exercici econòmic (que entenem que coincideix en aquest cas amb l’any natural), en el supòsit plantejat, la publicació de l’informe anual de transparència haurà de produir-se en exercici X+2 pel fet d’haver fet un treball d’auditoria dels estats financers d’una EIP durant l’exercici X+1 perquè s’ha emès l’informe d’auditoria en aquest exercici (sobre els comptes anuals de l’exercici X). I això, independentment que l’entitat auditada pogués perdre o no la consideració d’EIP amb posterioritat a la data de l’emissió de l’informe d’auditoria, ja que els comptes anuals de l’entitat que s’havien d’auditar corresponien a una EIP en l’exercici econòmic en el qual es referien aquests comptes, i el treball d’auditoria es va realitzar en l’exercici X+1, d’acord amb les normes aplicables a una auditoria d’EIP.

b) En aquest mateix supòsit, en l’exercici X+3 decaurà l’obligació d’aquest auditor de comptes de publicar l’informe de transparència, sempre que en l’exercici X+2 no hagi fet cap treball d’auditoria de comptes d’una EIP.

c) Cada informe anual de transparència publicat haurà de mantenir-se disponible a la pàgina web durant cinc anys des de la data de publicació; és a dir, en el cas plantejat de publicació de l’informe a l’abril de l’exercici X+2, haurà de mantenir-se fins a abril de l’exercici X+7.

6. Web ICAC. Consulta2, de 23 de desembre de 2019

Sobre l’aplicació de la normativa reguladora de la protecció de dades personals en l’àmbit d’un treball d’auditoria de comptes.

Situació plantejada:

En concret, si els auditors de comptes en la realització dels seus treballs d’auditoria de comptes es veuen afectats pel que disposa la normativa reguladora de la protecció de dades de caràcter personal.

Resposta:

Per a fonamentar les conclusions, l’ICAC es basa en la normativa següent:

Article 2, apartats 1, 2 i 7 de l’article 4, article 5.2, article 6, article 24 i article 25 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE sobre aquesta matèria (Reglament general de protecció de dades, d’ara endavant RGPD).

Article 28 i la disposició transitòria cinquena de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (d’ara endavant, LOPDP).

L’article 9 i 23 de la Directiva 2014/56/UE, de 16 d’abril de 2014, per la qual es modifica la Directiva 2006/43/CE, relativa a l’auditoria legal dels comptes anuals.

L’article 11 i 35 del Reglament (UE) núm. 537/2014, de 16 d’abril de 2014, sobre els requisits específics per a l’auditoria legal de les entitats d’interès públic.

L’article 59 del Reglament de desenvolupament del text refós de la Llei d’auditoria de comptes, aprovat pel Reial decret 1517/2011, de 31 d’octubre.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades: informació sobre el full de ruta que cal seguir per a l’adaptació al RGPD, a través d’aquest enllaç: https://www.aepd.es/media/infografias/infografia-adaptacion-rgpd-sector-privado.pdf

NIA-ES 705 «Opinió modificada en l’informe emès per un auditor independent».

Doncs bé, basant-se en les normes esmentades, l’ICAC entén que si els auditors de comptes tracten o poden tractar dades de caràcter personal en el desenvolupament dels treballs d’auditoria de comptes, el tractament d’aquestes dades, inclòs el tractament de dades que es contenen en els documents o papers de treball utilitzats per a aquesta finalitat, es troba sotmès al que disposa el RGPD i la LOPDP, i actuarà en qualitat de «responsable del tractament».

A aquest efecte, els auditors de comptes hauran d’adoptar les mesures d’organització interna necessàries per a donar compliment a les obligacions derivades de l’aplicació de la normativa sobre protecció de dades en el desenvolupament dels seus treballs d’auditoria de comptes per a protegir els interessos i drets dels interessats, i sense que el que disposa la normativa de protecció de dades, o en la de confidencialitat i secret professional, pugui adduir-se com a impediment a l’aplicació del que exigeix la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes.