ANPER CONSULTORS, S.L.P.

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

Lluita contra el frau i la falsificació de mitjans de pagament

La Directiva (UE) 2019/713 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 d’abril de 2019, sobre la lluita contra el frau i la falsificació de mitjans de pagament diferents de l’efectiu i per la qual se substitueix la Decisió Marc 2001/413/JAI del Consell (DOUEL de 10 de maig de 2019) estableix les normes mínimes relatives a la definició de les infraccions penals i les sancions aplicables en l’àmbit del frau i la falsificació de mitjans de pagament diferents de l’efectiu, amb la finalitat de facilitar la prevenció d’aquest tipus d’infraccions, així com la prestació d’assistència i suport a les víctimes.

La Directiva (UE) 2019/713, de 17 d’abril de 2019, és aplicable als instruments de pagament diferents de l’efectiu únicament pel que fa a la funció de pagament de l’instrument en qüestió i a les monedes virtuals només en la mesura en què es puguin fer servir de manera habitual per a efectuar pagaments.

Infraccions punibles

La norma detalla les diferents infraccions penals, en les quals serà aplicable el concepte d’intencionalitat d’acord amb el que es disposa en la legislació nacional:

L’ús fraudulent d’un instrument de pagament diferent de l’efectiu que hagi estat objecte de robatori o d’una altra forma d’apropiació o obtenció il·lícita, o que hagi estat falsificat o alterat.

Les infraccions relacionades amb l’ús fraudulent d’instruments de pagament materials diferents de l’efectiu, com ara la sostracció o qualsevol altra forma d’apropiació il·lícita d’un instrument de pagament material diferent de l’efectiu; la falsificació o alteració fraudulenta d’un instrument de pagament material diferent de l’efectiu; la possessió, per a fer-ne un ús fraudulent, d’un instrument de pagament material diferent de l’efectiu que hagi estat objecte de robatori o una altra forma d’apropiació il·lícita, o de falsificació o alteració; i l’obtenció, per a un mateix o per a una altra persona, incloent-hi la recepció, l’apropiació, la compra, la transferència, la importació, l’exportació, la venda, el transport o la distribució d’un instrument de pagament material diferent de l’efectiu que hagi estat robat, falsificat o alterat per a fer-ne un ús fraudulent.

Les infraccions relacionades amb l’ús fraudulent d’instruments de pagament immaterials diferents de l’efectiu: l’obtenció il·lícita d’un instrument de pagament immaterial diferent de l’efectiu, almenys quan aquesta obtenció hagi suposat la comissió d’alguna de les infraccions a què es refereixen els articles 3 a 6 de la Directiva 2013/40/UE, o l’apropiació indeguda d’un instrument de pagament immaterial diferent de l’efectiu; la falsificació o alteració fraudulenta d’un instrument de pagament immaterial diferent de l’efectiu; la possessió, per a fer-ne un ús fraudulent, d’un instrument de pagament immaterial diferent de l’efectiu que hagi estat objecte d’obtenció il·lícita, falsificació o alteració, almenys si l’origen il·lícit de l’instrument es coneixia en el moment de la seva possessió; i l’obtenció, per a un mateix o per a una altra persona, inclosa la venda, la transferència i la distribució, o la posada a la disposició de tercers, d’un instrument de pagament immaterial diferent de l’efectiu que s’hagi obtingut de manera il·lícita, falsificat o alterat, per a fer-ne un ús fraudulent.

Quant al frau relacionat amb els sistemes d’informació, el text es refereix a la realització o causació d’una transferència de diners, de valor monetari o de moneda virtual, amb l’ànim de procurar un benefici econòmic il·lícit a l’autor o a un tercer que, com a conseqüència, ocasioni un perjudici patrimonial il·lícit a una altra persona, quan, sense tenir-hi dret, s’obstaculitzi o s’interfereixi indegudament en el funcionament d’un sistema d’informació, o s’hi introdueixin, se n’alterin, se n’esborrin, es transmetin o se suprimeixin indegudament dades informàtiques.

A més, el text disposa que hagi de ser punible com a infracció penal l’obtenció o producció d’eines que es poden fer servir per a cometre les infraccions referides. Atesa la necessitat d’evitar la tipificació com a delicte quan aquestes eines es fabriquen i es comercialitzen amb finalitats legítimes i no són una amenaça en si mateixes, encara que de vegades es puguin fer servir per a cometre infraccions penals, la tipificació s’ha de limitar a aquelles eines que estiguin concebudes principalment o adaptades específicament amb la intenció de cometre aquelles infraccions.

Així mateix seran infraccions penals la inducció i la complicitat en la comissió de les infraccions.

Sancions aplicables

Pel que fa a les sancions i penes aplicables en cas de frau i falsificació de mitjans de pagament diferents de l’efectiu, la norma disposa que han de ser efectives, proporcionades i dissuasives en tota la Unió, sense perjudici de la individualització i aplicació de les penes i l’execució de les sentències d’acord amb les circumstàncies del cas i amb les normes generals del Dret penal nacional.

En aquest sentit, la Directiva distingeix entre les sancions aplicables a les persones físiques i a les persones jurídiques.

Responsabilitat de les persones jurídiques

En relació amb les persones jurídiques, el text estableix que els Estats membres adoptaran les mesures necessàries per a garantir que aquelles puguin ser considerades responsables de les infraccions previstes, sempre que les cometi qualsevol persona en profit seu, actuant a títol individual o com a part integrant d’un òrgan de la persona jurídica, que tingui una posició directiva dins d’aquesta.

També hauran d’adoptar les mesures necessàries per a garantir que les persones jurídiques puguin ser considerades responsables quan la manca de vigilància o de control hagi fet possible la comissió, per part d’una persona sotmesa a la seva autoritat, de qualssevol de les infraccions definides.

La responsabilitat de les persones jurídiques no exclourà la incoació de processos penals contra les persones físiques que siguin autores, inductores o còmplices de les infraccions previstes.

Entre les sancions que hauran d’establir els Estats, aplicables a les persones jurídiques, s’inclouen, a més de les multes, les d’exclusió del gaudi d’avantatges o ajudes públiques; d’exclusió temporal de l’accés al finançament públic, incloses les licitacions, subvencions i concessions; d’inhabilitació temporal o permanent per a l’exercici d’activitats comercials; de sotmetiment a intervenció judicial; de dissolució judicial; i de clausura temporal o definitiva dels establiments que s’hagin fet servir per a cometre el delicte.

Jurisdicció i col·laboració entre Estats

El text disposa que cada Estat membre ha d’adoptar les mesures necessàries per a establir la seva jurisdicció respecte de les infraccions, amb l’objectiu que aquestes siguin perseguides eficaçment, així com aquelles que garanteixin l’eficàcia de les recerques i de la cooperació. Les autoritats nacionals que investiguen o persegueixen aquestes infraccions han d’estar facultades per a cooperar amb altres autoritats nacionals del seu mateix Estat membre i amb els seus homòlegs d’altres Estats membres.

D’altra banda, partint de la importància de l’intercanvi d’informació entre els serveis policials nacionals amb finalitats de la recerca i la persecució dels delictes per a facilitar i accelerar la cooperació entre ells, la norma es refereix als punts de contacte operatius que introdueix la Decisió Marc 2001/413/JAI. Aquests punts de contacte han de prestar assistència efectiva i s’han de poder comunicar de forma ràpida amb els d’un altre Estat membre. A més, els Estats membres han d’estar en condicions de tractar amb promptitud les sol·licituds urgents procedents d’aquesta xarxa de punts de contacte i de donar una resposta en un termini de vuit hores. En casos molt urgents i greus, els Estats membres han d’informar l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació Policial (Europol).

Així mateix, els Estats membres han d’adoptar mesures que garanteixin la disponibilitat de canals de denúncia adequats a fi de facilitar la denúncia de les infraccions sense demora injustificada als serveis policials i a altres autoritats nacionals competents.

Assistència i suport a les víctimes

La Directiva s’ocupa de l’assistència i el suport a les persones físiques i jurídiques que hagin sofert perjudicis a conseqüència del frau i la falsificació de mitjans de pagament diferents de l’efectiu. Se’ls ha de facilitar informació i assessorament específics sobre la manera de protegir-se contra les conseqüències negatives d’aquestes infraccions, com ara els danys a la reputació, així com una llista de les institucions que s’ocupen específicament dels diferents aspectes dels delictes relacionats amb la identitat i del suport a les víctimes. A més, se’ls ha de subministrar informació sobre els procediments per a formular queixes en relació amb la infracció i el paper de la víctima en aquests procediments, el dret a rebre informació sobre l’assumpte, els procediments existents per a formular queixes si l’autoritat competent no respecta els drets de la víctima en el curs d’un procés penal i les dades de contacte per a les comunicacions relatives al seu cas.

Modificacions legislatives

En relació amb els Estats membres vinculats per la nova Directiva, se substitueix la Decisió Marc 2001/413/JAI, sense perjudici de les obligacions d’aquests Estats membres pel que fa a la data de transposició d’aquesta Decisió Marc al Dret nacional. Pel que fa als Estats membres vinculats per la Directiva, les referències a la Decisió Marc 2001/413/JAIs’entendran fetes a la nova Directiva.

Els Estats membres adoptaran les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per a donar compliment al que s’estableix en aquesta Directiva, com a molt tard el 31 de maig de 2021.

Entrada en vigor

La Directiva (UE) 2019/713, de 17 d’abril de 2019, va entrar en vigor el 30 de maig de 2019, al cap de vint dies de ser publicada en el Diari Oficial de la Unió Europea.